El cor és un caçador solitari, publicada per primera vegada en català el 1965 i que ara recuperem amb una nova traducció d'Alba Dedeu, és una de les novel·les més remarcables de la literatura nordamericana del segle XX. Quan es va publicar el 1940, Carson McCullers tot just tenia 23 anys i es va convertir en un fenomen literari. La novel•la, ambientada en un poblet del sud dels Estats Units, narra la història de John Singer, un sordmut solitari que, gràcies al seu posat empàtic i amable, atrau l'interès de tota mena gent. Mick Kelly, l'adolescent també protagonista de la novel·la, que té pressa per fer-se gran; el propietari del cafè on en Singer dina cada dia; un socialista emprenyat i borratxo; un doctor negre frustrat: tots expliquen els seus problemes a John Singer, el seu confident silenciós, i ell els ajuda a canviar les seves vides de maneres imprevisibles. El cor és un caçador solitari és una novel•la commovedora, sensible i profundament humana que explora la solitud, la necessitat per ser compresos i la recerca de l'amor, una història inoblidable que dóna veu als marginats, els oblidats i els maltractats

Anys llum és una novel·la elegant, intel·ligent i delicada sobre un matrimoni, els Berland, que viuen plàcidament entre Manhattan i una casa al nord de Nova York. Allà, en una mena de paradís amb vistes al riu Hudson, en Viri, arquitecte apassionat per la seva feina, i la Nedra, una dona elegant amb una personalitat forta, gaudeixen de les passejades, els sopars amb amics i els incomptables moments de calma dedicats a jugar amb les seves dues filles. Però darrere d'aquesta aparença idíl·lica, el lector anirà descobrint esquerdes finíssimes que van evolucionant cap a esvorancs insalvables. Anys llum traça amb sensibilitat fonda els límits i contradiccions de l'amor malmès pel pas del temps, que és en realitat el gran protagonista d'aquesta novel·la.

"Sovint, a la vida, els veritables motius pels quals fem les coses els sabem al cap del temps, retrospectivament, i no al moment de fer-les. Això és particularment cert amb relació als meus diaris, la finalitat real i única dels quals (ara ho veig ben clar) va ser des del primer dia formar part d?aquest llibre. Des de la seva primera pàgina, datada un ja remot dissabte d?agost de l?any 1987 quan, amb vint-i-tres anys i com qui diu tot just acabat de sortir del niu, arribava a un campus universitari dels Estats Units i m?asseia a escriure les meves impressions íntimes, jo havia anat a la recerca d?una autobiografia. Trobar-la?i trobar-me a mi mateix pel camí?ha estat un llarg procés ple d?interrupcions i marrades, el seguiment del qual és el volum que teniu a les mans. Tot el que s?ha de saber de mi, l?autor d?aquestes pàgines, s?anirà descobrint a poc a poc a través del que dic, i no dic, a cada entrada i, a fi que la meva perspectiva actual no s?hi interposi indegudament, prefereixo estalviar-me les presentacions i deixar que sigueu vosaltres mateixos, benèvols lectors, qui us feu progressivament la idea de qui vaig ser. De nom, em podeu dir David." Els homes i els dies recull l'obra literària de David Vilaseca amb dues novel·les d'una subjectivitat radical i ferotge: L'aprenentatge de la soledat i la pòstuma El nen ferit.

Al llarg de la seva vida, a banda de novel·les i contes, una obra de teatre i alguns poemes, Carson McCullers va escriure textos i articles per a diverses revistes literàries americanes. Aquests assaigs, publicats de manera dispersa al llarg dels anys, no havien sortit mai en català: en aquesta edició els apleguem tots per primera vegada, en traducció d’Alba Dedeu. Hi ha records d’infantesa, retalls de la vida a Brooklyn, històries sobre la guerra que prenen sovint forma de novel·les curtes i –molt especialment– refl exions sobre altres escriptors i sobre l’art d’escriure. Fidels al seu estil característic i la seva particular mirada, aquests textos ens obren una porta a les passions vitals i literàries de l’escriptora, i una finestreta a la seva manera de treballar i de viure el món de l’escriptura. Una petita joia.

La Clara té trenta-dos anys, viu amb el seu germà, la seva cunyada i el seu nebot al Guinardó i no fa gaire que ha començat a treballar de professora a la presó. La feina li semblaria un refugi contra el món si no fos perquè una interna se la mira com si es coneguessin, i aquesta mirada, silenciosa i distant, s'infiltra en el dia a dia de la Clara. Darrere d'aquesta mirada vénen altres coses. Ve, per exemple, el Gabriel i, amb ell, tot de desitjos i frustracions adolescents. Seguint el seu rastre, la Clara agafa una nit el tren de rodalies que la retorna a Canyars, la ciutat dels setze, dels disset anys. ¿Què hi ha, allà, que la pugui atrapar? Amb Els fills de Llacuna Park, Maria Guasch consolida la seva veu literària, una de les més estimulants i inspiradores de les joves generacions.

La biblioteca de les ànimes és el tercer i últim volum de la trilogia de Miss Peregrine. L’aventura, que s’obria amb La llar de Miss Peregrine per a nens peculiars i continuava amb La ciutat desolada, arriba aquí al clímax final. Jacob Portman té setze anys i acaba de descobrir que té una nova habilitat molt poderosa... Per rescatar els seus companys peculiars del casalot on els tenen empresonats, al qual és dificilíssim accedir perquè està molt ben protegit, se submergirà en un viatge a través de la història acompanyat per l’Emma Bloom, una noia amb el foc a les puntes dels dits, i l’Addison Mac Henry, un gos amb un olfacte prodigiós per trobar el rastre de nens perduts. El viatge els portarà des del Londres d’avui dia fins a les avingudes laberíntiques de Devil’s Acre, una de les barriades més pobres de l’Anglaterra victoriana: aquest és el lloc on, finalment, es decidirà el destí de tots els nens peculiars de la Terra. Com els volums anteriors, La biblioteca de les ànimes és una barreja pertorbadora de fantasia desbordant i fotografies d’època en blanc i negre, i el resultat és una experiència lectora única.

Vivian Gornick és una de les veus més lúcides de la crítica i l'assaig contemporanis i una de les memorialistes més commovedores del nostre temps. En aquest volum apleguem els seus dos esplèndids llibres de memòries. Vincles ferotges (1987) és un testimoni coratjós i inspirador sobre els lligams familiars, contruït a partir de converses, records i discussions entre Gornick i la seva mare tot passejant per la ciutat de Nova York, que també té un paper importantíssim en tot el llibre. La dona singular i la ciutat (2015) és una oda a l'amistat, a l'amor i a la vida urbana teixida a la manera d'un collage narratiu que inclou converses sobre les relacions humanes, reflexions sobre el feminisme, el fet de ser dona, soltera i sense fills, i sobre l'evolució de l'amistat al llarg dels segles.

Amb vint anys, ple d'il·lusions i ambició literària, en Karl Ove es trasllada a viure a Bergen per estudiar a la prestigiosa Acadèmia d'Escriptura, on ha estat seleccionat entre molts d'altres aspirants a escriptors. Arriba a la ciutat optimista i excitat per la vida que estrena, però de seguida topa de cap amb la trista realitat: els professors i companys de l'Acadèmia d'Escriptura troben que els seus textos són ingenus i plens de tòpics, i els seus esforços per encaixar socialment amb el món que l'envolta sempre fracassen. En aquesta cinquena entrega, Knausgård es mou entre la voluntat desesperada per ser bona persona i el poder terrible de la trangressió, i explora les seves batalles íntimes i terriblement vergonyants amb la timidesa i la introversió, amb els excessos alcohòlics, la infidelitat i l'ambició artística, sempre amb una honestedat colpidora. Dies de pluja és un esplèndid relat d'iniciació, una educació sentimental.

La novel·la s'obre amb la separació dels pares del protagonista, i a partir d'aquí veiem com aquest protagonista, de vint-i-pocs anys, fa una caiguda lliure i cada vegada s'enfonsa més: es baralla amb el seu millor amic, troba feina de vigilant nocturn, coneix a la k, amb qui comença un relació desganada i apàtica, a l'estiu s'instal•la a casa d'un amic per cuidar-li els gats i assisteix al desmoronament dels seus pares, que s'acaben de separar però les coses no els surten com voldrien. L'estil de la novel·la, sense majúscules i amb abundants parèntesis, accentua aquesta sensació precipitada de caiguda lliure, i dóna a la novel·la un toc d'originalitat remarcable.

El Daniel Sullivan i la Claudette Wells són una parella improbable: ell és de Nova York però viu perdut enmig del no-res a Irlanda, ha deixat enrere un divorci, dos fills a qui no veu mai a Califòrnia i un pare amb qui no s'entén a Brooklyn, i ella és una ex-estrella de cinema francesa que ha triat viure aïllada del món, lluny dels rodatges i del brogit de les càmeres. Tenen una relació apassionada, intensa i tempestuosa, plena de tensions i desavinences puntuals, i porten una vida poc convencional, molt solitària i raonablement feliç. Fins que un dia, escoltant la ràdio, el Daniel sent una notícia sobre una dona amb qui va perdre el contacte fa anys i que el llança en una espiral irracional i incontrolable que amenaça amb destruir la fràgil estabilitat de la seva vida i l'allunya de tot el que fins ara ha representat casa seva. Aquest deu ser el lloc és una novel·la enlluernadora i íntima sobre el pes del passat i de les renúncies, i sobre qui som i en qui ens convertim quan busquem el nostre lloc al món. Una novel·la enlluernadora i íntima sobre el passat, el pes de tot el que deixem enrere i sobre qui som i en qui ens convertim quan busquem el nostre lloc al món.